Síndrome d'Asperger

QUE ÉS?

-És un trastorn neuromental que forme part del espectre de trastorns autistes.
-S'enquadra dins dels trastorns generalitzats del desenvolupament (DSM-IV-Tr).
-El terme va ser utilitzat per primera vegada per Lorna Wing en 1981 en un periòdic mèdic, batejant en honor a Hans Asperger, un psiquiatre i pediatre austríac el treball no va ser reconegut internacionalment fins a la dècada de 1990.


PREVALENÇA

- Afecta aproximadament a 2 de casa 10.000 persones.
-A causa de la seva intel·ligència relativament normal i el seu llenguatge aparentment adequat per a l'edat, els nens amb síndrome d'Asperger solen identificar-se més tard que els nens autistes.


SÍMPTOMES

-Pot ser sensible al tacte o als sorolls forts.
-Pot ser maldestre quan camina o practica esport.
-Pot tenir problemes comprenent les emocions d'altres persones.
-Pot tenir dificultats reconeixent expressions facials.
-Pot no comprendre quan algú està fent broma o fa servir un llenguatge que no cal en el seu àmbit.
-Sovint parlen en veu alta, en veu molt baixa o amb una veu mancada d'emocions (una veu monòtona).
-Sovint no els agraden els canvis de col·legi, treball o en la seva rutina diària.
-Poden aprendre a parlar molt aviat o molt tard.
-Poden aprendre a llegir molt aviat o molt tard.
-Tenen problemes fent amics.
-No comprenen com pensen altres persones.
-Pateixen assetjament escolar.
-De nens, semblen més petits i joves que la mitjana de la seva edat.
-Sovint tenen un fort atracció cap a interessos concrets com els jocs per ordinador, les estadístiques esportives, els programes de TV, entre altres coses.
-Tenen dificultats en entendre o no els interessa el joc simbòlic (per exemple, fer veure que una pedra és un ésser viu).
-Es mouen de forma repetitiva.
-Poden tenir un familiar amb Trastorn per dèficit d'atenció amb hiperactivitat de generació propera.


CARACTERÍSTIQUES

-Les persones amb Síndrome d'Asperger no tenen empatia.
-Tenen una mena de "ceguesa emocional". Per a les persones més severament afectades pot resultar impossible fins i tot reconèixer el significat d'un somriure o simplement no veure en qualsevol altre gest facial, corporal o qualsevol altre matís de comunicació indirecta.
-Hi ha una manca de control voluntari de la mímica. És freqüent que els somriures "voluntàris" en les fotografies familiars siguin una col·lecció de ganyotes sense gràcia. Per contra, els somriures espontanis solen ser normals.
-Eviten amb freqüència el contacte ocular provocant dificultats per interpretar emocions alienes o en la forma com ho interpreten els altres.
-Solen ser superdotats, això passa perquè el cervell afectat es concentra intensament en temes específics, la qual cosa pot ser interpretat com una qualitat especial.
-Tenen obsessions per temes dispars, com ara astronomia, pel·lícules de dibuixos, etc.
-Són atrets per coses ordenades.
-Manifesten un raonament extremadament refinat, una gran concentració, una actitud perfeccionista i una memòria gairebé perfecta.